1.10.08

XII Premio Josep Maria Ribelles de Poesía

PERE BESSÓ GANA CON ‘NOMÉS PER A DONES’ EL XII PREMIO JOSEP MARIA RIBELLES DE POESÍA

El XII Premio de poesía Josep Mª Ribelles, convocado por el Ayuntamiento de Puçol y dotado con 1.800 euros, ha sido ganado por el escritor Pere Bessó con el libro ‘Només per a dones’.
Pere Bessó i González nace en Valencia en el año 1951. Licenciado en Filología Moderna, es catedrático de lengua y literatura castellana. Actualmente compagina la docencia con el trabajo político, la traducción y la creación literaria. Ha dirigido la revista literaria ‘Murice’ y las tertulias literarias ‘La forest d’Arana’.
Ha publicado entre otros libros ‘Herbolari de silencis’ (Miniatures de Lindes, 1978); ‘Mediterrània’ (premio Pasqual Assins i Lerma, ed. Vila de Catarroja, 1979); ‘L'Alter Ego’ (Ed. Fernando Torres, 1980), ‘Narcís de la memòria’ [Premi Vicent Andrés Estellés XXIX Premis Octubre, 2000, ed. Eliseu Climent, col. Poesia 3i4, núm. 104, 2000], Premi de la Critica de l’IIFV [Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana] (2000); ‘El pou de la set que no assaci’ (Russafes Nº 1, Rialla Ed, 2005) i ‘El Quadern de Malta’ edició bilingüe castellà-valencià (Ed. Libros de Alejandría, Buenos Aires, 2006).
El jurado de esta edición estaba formado por Rosa García, Manuel Bellver, Vicent Penya y Manel Alonso.

ALGUNA ALTRA FORMA D’ALTERITAT

En l’habitació de la convidada,
a l’altra vora de la llum,
enllà del corredor, a la sala d’espills,
viu la dona que t’implica
en una solució de febles renúncies,
d’impossibles abandons.
Heu fet un pacte: ja sabeu
allò que sou l’una per a l’altra.
Ella accepta pagar la renda
de les teues cicatrius més antigues,
mentre tu evites de mirar-la cara a cara.
Així t’has acomodat a viure
amb la teua part de l’obscur,
i mores cada nit per fora dels noms,
sense badar-los,
perquè no hi ha exili ni llinda ni memòria
per a la desterrada del cos.
En guanyar-te, a l’assalt, la malalta oculta
que ets tu mateixa,
reparteix les ombres de la casa,
entre tu i ella.

--------------

ALGUNA OTRA FORMA DE ALTERIDAD

En la habitación de la invitada,
en la otra orilla de la luz,
más allá del pasillo, en la sala de espejos,
vive la mujer que te implica
en una solución de débiles renuncias,
de imposibles abandonos.
Habéis hecho un pacto: ya sabéis
lo que sois la una para la otra.
Ella acepta pagar la renta
de tus cicatrices más antiguas,
mientras tú evitas mirarla cara a cara.
Así te has acomodado a vivir
con tu parte de lo obscuro,
y moras cada noche fuera de los nombres,
sin hendirlos,
porque no hay exilio ni umbral ni memoria
para la desterrada del cuerpo.
Al ganarte, al asalto, la enferma oculta
que eres tú misma,
reparte las sombras de la casa,
entre tú y ella.

(Original en catalán, traducción al castellano por el mismo autor.)
______________

No hay comentarios.: